Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

“L’ombra della luce”, s’istòria de su tzìnema contada cun 99 pellìculas

Dae su 24 de ghennàrgiu a su Cityplex Moderno de Tàtari est cumentzadu “L’ombra della luce”, unu percursu de sa durada de tres annos, pro contare s’istòria de su tzìnema in 99 film.

Ònnia tziclu at a èssere partzidu in duas partes: dae ghennàrgiu a maju e dae cabudanni a nadale, pro unu totale de 33 apuntamentos a s’annu acumpangiados semper de presentadas tentas dae espertos de su setore. Sa diretzione artìstica est de su regista Antonello Grimaldi.

S’istòria de su tzìnema comintzat dae sas orìgines, cun sos capolavoros de su perìodu antetzedente s’arribu de su sonoru. Su grandu tzìnema mutu at a èssere gasi protagonista de sa fase prima de sa rassegna chi festat sa partèntzia cun duas seradas eventu su 24 e 25 ghennàrgiu, cando sos film ant a èssere musicados dae Salvatore Maltana e Marcello Peghin.

“L’ombra della luce” naschet cun s’obietivu de ammentare o fàghere iscobèrrere a totus cantu siat ùnica s’esperièntzia de bìdere unu film subra de su grandu ischermu, in su cumbinchimentu chi su modu prus eficatze de apresiare su pùblicu a sas salas siat su de dare s’oportunidade de bìdere a su tzìnema sos capolavoros chi ant fatu s’istòria de sa de sete artes.

“Custu progetu – at naradu Antonello Grimaldi – non bolet èssere un’iscola, unu cursu, unu seminàriu. Si girat a sos ispetadores, a chie s’at a èssere a s’iscuru e at a tènnere gana de sighire un’istòria. E lu cheret fàghere in sa manera prus simpre chi esistet: faghende bìdere unos cantos film, cuddos prus importantes de s’istòria de su tzìnema, cussos chi ant imbentadu unu limbàgiu tzinematogràficu nou”.

Craru ca cun s’infinidu otzèanu de totu sos film chi esistint bisongiaiat seberare, e sos sèberos fatos pro costruere su programma de sa rassegna cumprendent gèneres e duradas diferentes. Sunt istadas isseberadas pellìculas de sos Lumière, ma fintzas de sos Avengers, dae sas incuadraduras fissas in manera rigorosa, a sos incredìbiles efetos ispetziales de oe.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

De lèghere

Cultura

Chimbanta filmmaker dae totu su mundu in Sardigna pro contare sa vida de Seui. In sa bidda de sa Barbàgia de Seùlu dae lùnis...

Film

Ària de festa b’at in Otieri. Non ca si nch’est acurtziende sa de su Remèdiu ebbia, ma fintzas ca in custos concruos de istiu...

Atualidade

Non b’at possibilidade chi su tema potzat èssere derubricadu. S’allega est in s’agenda ma est beru finamentas chi est un’allega difìtzile. Tantu prus si...

Cultura

Chenàbura chi benit un’eventu de non pèrdere, cun sa projetzione de documentàrios archeològicos suta sos isteddos, in su situ archeològicu de S’Arcu ‘e is...