Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

“L’ombra della luce”, s’istòria de su tzìnema contada cun 99 pellìculas

Dae su 24 de ghennàrgiu a su Cityplex Moderno de Tàtari est cumentzadu “L’ombra della luce”, unu percursu de sa durada de tres annos, pro contare s’istòria de su tzìnema in 99 film.

Ònnia tziclu at a èssere partzidu in duas partes: dae ghennàrgiu a maju e dae cabudanni a nadale, pro unu totale de 33 apuntamentos a s’annu acumpangiados semper de presentadas tentas dae espertos de su setore. Sa diretzione artìstica est de su regista Antonello Grimaldi.

S’istòria de su tzìnema comintzat dae sas orìgines, cun sos capolavoros de su perìodu antetzedente s’arribu de su sonoru. Su grandu tzìnema mutu at a èssere gasi protagonista de sa fase prima de sa rassegna chi festat sa partèntzia cun duas seradas eventu su 24 e 25 ghennàrgiu, cando sos film ant a èssere musicados dae Salvatore Maltana e Marcello Peghin.

“L’ombra della luce” naschet cun s’obietivu de ammentare o fàghere iscobèrrere a totus cantu siat ùnica s’esperièntzia de bìdere unu film subra de su grandu ischermu, in su cumbinchimentu chi su modu prus eficatze de apresiare su pùblicu a sas salas siat su de dare s’oportunidade de bìdere a su tzìnema sos capolavoros chi ant fatu s’istòria de sa de sete artes.

“Custu progetu – at naradu Antonello Grimaldi – non bolet èssere un’iscola, unu cursu, unu seminàriu. Si girat a sos ispetadores, a chie s’at a èssere a s’iscuru e at a tènnere gana de sighire un’istòria. E lu cheret fàghere in sa manera prus simpre chi esistet: faghende bìdere unos cantos film, cuddos prus importantes de s’istòria de su tzìnema, cussos chi ant imbentadu unu limbàgiu tzinematogràficu nou”.

Craru ca cun s’infinidu otzèanu de totu sos film chi esistint bisongiaiat seberare, e sos sèberos fatos pro costruere su programma de sa rassegna cumprendent gèneres e duradas diferentes. Sunt istadas isseberadas pellìculas de sos Lumière, ma fintzas de sos Avengers, dae sas incuadraduras fissas in manera rigorosa, a sos incredìbiles efetos ispetziales de oe.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Sa mail no at a èssere publicada

De lèghere

Atualidade

In Sardigna unu binu fatu cun s’àgina lassada pasare in su mare. Est unu vermentinu diferente dae is àteros su realizadu dae s’enòlogu Andrea...

Passadu presente

Ite nos contat su 1848? Pro seguru est su momentu istòricu in ue sa cuntierra intre mundu nou e mundu restauradu nche crompet a...

Atualidade

In Casteddu esistet una biblioteca de sos fumetos. Est istadu presentadu in maju Casteddu, dae s’iscritore e regista Bepi Vigna, s’Archìviu multimediale de s’imaginàriu...

Atualidade

Sa vida a pustis de sa morte. Est acontèssidu in Cùllieri in ue, un’annu a oe, unu fogu mannu aiat brusiadu ètaras e ètaras...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018