Non b’at possibilidade chi su tema potzat èssere derubricadu. S’allega est in s’agenda ma est beru finamentas chi est un’allega difìtzile. Tantu prus si faeddat de ispeculatzione, cantu prus istesiados diant pàrrere sos atores chi li narant chi nono.
Dae una parte b’amus sos comitados tzìvicos, chi non sunt un’istrutura partìtica cun organizatzione e bisione de su mundu inguarnissada in unu programma generale (mancari siat beru chi in sos comitados b’at chie dae tempus est ativu in sas vertèntzias contra a s’ocupatzione militare o in defensa de sa sanidade pùblica, pro nàrrere); a s’àtera ala b’est sa polìtica cun sas contradditziones suas (sa dereta chi fiat a caddu finas a freàrgiu e sa manca chi b’at guvernadu paris sustenende a Draghi e a sos decretos suos).
In su mentres s’opinione de sos sardos diat pàrrere orientada a nàrrere chi nono a s’istèrrida sena critèrios de sas fontes de energia rinnovàbiles, e custu pro unu motivu sèmplitze chi nch’est in intro de su faeddu matessi de ispeculatzione. «Forsis pro sa prima bia, in s’istòria de sa Sardigna, s’est formende·si una cussèntzia ispainada a livellu populare contra a sa chi diat pòdere èssere definida sa prus manna tzerachia chi sa terra nostra est pro sufrire».
Sunt sos faeddos de s’antropòlogu Bachisio Bandinu, chi unu pagu nche ponent a banda sa pesante tzerachia chi b’amus (sa militare, chi mancu energia birde produit), ma chi proant a tirare una fotografia de sa cuntestatzione. E est pròpiu Bandinu chi, pro mèdiu de una lìtera sua a rodeu dae pagas oras, est chirchende de pònnere paghe intre sas partes chi, comente amus naradu a comintzu, parent istesiadas s’una dae s’àtera.
Narat Bandinu chi «in custu cuadru positivu de cussèntzia, intentos e propostas (totu cantas ùtiles e bàlidas) si sunt insinuende e si sunt isparghende motivos de conflitualidade e de partzimenta». Est un’apellu contra a sas tifoserias, pro evitare chi «s’energia si nch’isperdìtziet».
«Cada grupu, onni assòtziu, cada comitadu, cada persone ponet in sa mesa totu sas cartas pro giogare sa partida, pro impostare unu pianu de difesa e de atacu de sas resones sas prus bàlidas a vantàgiu de su pòpulu sardu. Gasi si definit su cuadru de sas connoschèntzias giurìdicas, polìticas, sotziales e culturales in sintonia cun sos artìculos de sa Costitutzione italiana e de s’Istatutu sardu, cun sa lege urbanìstica, cun s’ismanniamentu de su pianu paesagìsticu e cun àteru».
E in custa mesa bi devet istare finamentas s’Anci, s’assòtziu de sos Comunes chi Bandinu definit «fundamentale». Ma «prus chi non netzessària est» fintzas «sa presèntzia de sa Giunta regionale, pro crarire sas detzisiones pigadas e chi cherent pigadas, e mescamente pro rapresentare, in crae polìtica, sa voluntade se su pòpulu sardu».
E pro chi sa mesa matessi non siat terrinu de cuntierra? «Peruna primatzia e peruna veridade in butzaca». Ca «custa», narat, «est una batalla chi si podet bìnchere petzi abarrende unidos, cun unu cuncordu de istrumentos e un’esertzìtziu inèditu de s’inteligèntzia colletiva. Pro custu, s’addòbiu propostu, pròpiu ca est in giogu su benidore de sa Sardigna, leat su valore e su sentidu de una Assemblea costituente embrionale; un’addòbiu de connoschèntzias e de passione pro fàghere comunidade e iscriere su tempus benidore comente pagas bortas amus fatu. Sa batalla giurìdica e polìtica cun Roma no est fàtzile pro nudda, antzis, b’ant a èssere dificultades mannas ca in sa cuntierra intreIstadu e regione sa Consulta dat belle semper resone a s’Istadu».
Ma pro Bandinu como balet su printzìpiu «disarmados intre nois, armados contra a s’inimigu comune».
–
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018
