Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

Sa dignidade de Imane Khelif contra a sos pùngios càrrigos de venenu

Su chi sighit no est un’artìculu in contu de bosceris ebbia, nen faeddat de tècnicas impreadas in su ring. Fintzas ca su ditzu de Muhammad Ali, “punghe che is abes, bola che mariposa”, no est cosa chi pertocat petzi su pùgile in su ring, ma s’òmine intreu, sas batallas suas, sos refudos suos, sas suferèntzias suas. Duncas si nos narant de no allegare de Imane Khelif ca non tenimus cumpetèntzias in contu de boxe, contemus·lis de de cuss’òmine nàschidu in Louisville. E nargiamus·lis fintzas chi non si podet analizare sa sotziedade a corfos de jab.

Sos primos pùngios càrrigos de venenu los ant iscutos gente comente La Russa (chi at comintzadu faeddende de atleta trans), Salvini (podiat mancare?), Rizzo (un’àteru “transitende”) e intelletuales comente Aldo Nove («un uomo che “si sente una donna”»). Su grustu brunu e ruju-brunu aiat in pessu sessadu de faeddare de s’inauguratzione de sos giogos nende·nos chi sos frantzesos fiant befende·si·nde de s’ùrtima chena. Duncas acò su segundu round: pùngios contra a s’algerina, ma fintzas pressiones mannas in palas de sa chi la deviat disafiare.

E su disafiu de giòbia l’amus bidu. Barantases segundos prus chi non bastantes pro cumprèndere ite totu b’aiat in cussu ring. Sàbadu s’àtera isfida, cun s’ungheresa Luca Anna Hámori chi at pensadu bene bene de la pintare che a unu putza antropomorfu in unu post suo. Pròpiu s’Ungheria, in ue ant acusadu a Ilaria Salis de àere pistadu no ischimus cantos neonazistas in carrera, est s’àteru biculeddu de custa istòria trista de storytellig iscurigosu. Orbán no at tardadu a si nche ghetare a pare cun sos collegas suos italianos in antis mentovados.

Sas làgrimas de Imane a pustis de sos cuartos de finale, sa dignidade sua e sa chi at decraradu de chèrrere pro totu sas fèminas sunt sa mègius risposta a sas tzarras de chie semper at chertu partzire cunforma a su chi b’amus in mesu de ancas, ma chi como diat chèrrere chi una fèmina gherret in sa categoria de sos òmines.

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

Mèrcuris 4 de nadale a is sete de merie in su Teatru Adrianu de Casteddu sa finale de su prèmiu tzinematogràficu Kentzeboghes intregadu a...

Cultura

Otieri archìviat sa de sessantaghimbe editziones de su Prèmiu omònimu de literadura sarda cun una grandu tzerimònia de premiatzione de sos autores. Sa manifestatzione...

Atualidade

Su traballu movet dae s’òpera omònima de Maria Michela Deriu

Atualidade

S'addòbiu de s'assessora Manca cun sos garantes de sos detenudos