Gherras e incuinamentu: su chi sa televisione non narat

Aliga. Foto de Tom Fisk dae Pexels

In sos primos annos ‘60, sa televisione est intrada in sas domo de sas famìlias italianas. No in su matessi momentu, craru, ma prima su ’70 belle totu si podiant permìtere custu “trastu” nou. Est a beru chi su raportu calidade/prètziu de sas televisiones de tando non fiat su de oe e calicunu, comente semper, pro balentia, at àere fintzas fatu sacrifìtzios pro si la comporare, ma su bellu fiat ca pro su prus fiat gente de bonu coro e permitiant a chie non l’aiat de la castiare.

Su giòbia a sero, difatis, sas domos de chie possediat unu televisore fiant abertas a totu sos bighinos, disigiosos de sighire a Mike Bongiorno cun su quiz famadu “Lascia o raddoppia”. Ognunu si nde batiat sa cadira dae domo e si setziat a castiare abbebelecadu su programma e si non b’aiat logu s’acuntentaiat de l’abbaidare dae su passaditzu, allonghiende su tzugru. Custu “fotografia” però at durare pagu.

Televisione de is primos annos ’80

In pagu tempus ant a nàschere Rai2, posca Rai3 e sas emitentes privadas chi a bellu a bellu ant a trasmìtere in iscala natzionale. Unu “fenòmenu” chi no at triuladu sas abitùdines ebbia, ma fintzas sa mentalidade de su tzitadinu italianu. S’influèntzia de su mèdiu televisivu in sas persones de totu sas edades no est istadu de pagu contu, e a dolu mannu galu oe sighet a tènnere unu ruolu grae meda.

A parte sa publitzidade de sos diversos produtos, semper prus fitiana e semper prus insistente, (a su puntu de donare fasciugu a beru), sas persones chi tenent pagu iscola, chi non sunt a tretu de cumprèndere, aprofundire e distìnghere, aiant assùmidu un’ispètzia de dipendèntzia, atzetende sena si pònnere dudas su chi passaiant su cunventu. E sa polìtica comente faghiat a no nde aprofitare? Cando si faeddat de polìtica, si pensat a mala bògia a sos dibàtitos in ue giornalistas, polìticos e condutores allegant unu in pitzu de s’àteru cun unu modu de fàghere pagu tzivile. Non si pensat imbetzes a s’impatu, o mègius a influèntzia polìtica manna de sos messàgios de informatzione.

B’at s’abitùdine de pigare a sa lìtera s’informatzione, mescamente cando sas fontes nos parent afidàbiles. L’at naradu sa televisione! Unos cantos annos faghet, b’aiat Tg chi tenait orientamentos polìticos contràrios o a su mancu diversu; tando fiat possìbile, si non si cheriat èssere cunditzionados dae un’informatzione de parte, a iscurtare telegiornales diferentes pro mediare, isperende chi sa beridade esseret a metade de caminu. Oe no est gasi. Siat pro s’abasciamentu de sos costos, siat pro no arriscare meda, sas noas benint donadas sena las averiguare. Su sistema prus lestru e prus pagu remenosu est su còpia/incolla. Totu sos canales disponent de su Tg, ma totus sos Tg sunt sa fotocopia unu de s’àteru, est un’omologatzione totale.

Cale àteru mèdiu donat sa possibilidade a sos impitadores de cumprèndere, distìnghere, aprofundire? Ditza nostra esistit internet. Est de macos a pensare chi totu su chi s’agatat in sa retza sias afidàbile, però si si tenet su tempus e sa capatzidade, gràtzias a sos medas sitos a disponimentu, semper donende cura e aberende bene sos ogros, faghet a iscobèrrere a discansu chi a s’ispissu s’informatzione televisiva no est frassa ebbia, ma prus che totu no allegat de sas càusas e de sas orìgines de unu tzertu acuntessimentu, ùtiles a imbetzes pro si fàghere un’opinione personale de sa noa e pro la cumprènedere bene. Faghet a chircare s’iscusa ca semus semper currende e chi su tempus a disponimentu est semper pagu, fintzas pro nos informare, e duncas fintzas sos Tg si sunt adatados a sos ritmos de sa bida moderna. Ma però, a s’acabbu de unu notitziàriu, in cantos semus a tretu de nos subènnere e de cummentare sas noas chi semus deretos de intèndere? In pagos. Si diat nàrrere chi sa punna printzipale de su Tg siat cussa nàrrere meda sena fàghere cumprèndere nudda.

Dae:commons.m.wikimedia.org/wiki/File:Azaz,_Syria.jpg

Tando cale podet èssere su resurtadu cando sas istatìsticas narant chi sa gente de unu paisu non leget, chi su livellu de imparu mèdiu est prus bassu de àteros paisos pru pòberos? S’Itàlia, in cunfrontu a sos àteros pòpulos, est in segus meda fintzas in s’impreu de internèt. Pigamus pro esèmpiu temas comente sas gherras, su cambiamentu climàticu o su luamentu causadu dae sas indùstrias chi càusant una surra de mortos. Nos ammoddiat su coro cando bidimus immàgines de pipios lantzados dae sas bombas o mortos de tumore. Tenimus làstima de sos ursos polares istasidos chi si buscant cosa de papare in sos muntonàrgios, ma nemos nos natat chie sunt sos responsàbiles de custas disgràtzias mannas. Chie luat s’ambiente? Chie bendet sas armas chi ochient sos pipios? Custu sa televisione non lu narat. Custu tipu de informatzione, non serbit a nudda, si limitat a s’emotividade de su presente, un’emotividade lestra e bùida chi serbit petzi a non pensare. L.M

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.