Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Atualidade

Iscoberta in su bidditzolu de Sos Muros de Buddusò: in su putzu sacru perlas de su perìodu nuràgicu

Sos Muros - Buddusò

Iscoberta archeològica in su bidditzolu de Sos Muros de Buddusò: in su putzu sacru perlas de su perìodu nuràgicu. 160 perlas sunt istadas agatas durante sos iscavos in su putzu sacru de Sos Muros de Buddusò. Tzelestes, trasparentes, birdes, groghinas, ambradas, cumponiant una cannaca de època nuràgica, in cristallu de roca e pasta de bidru.

Est s’acatamentu de perlinas de diversos colores e tipologia, totus tudadas in s’intrada de su monumentu, prus mannu fatu in Sardigna. S’iscoberta est acontèssida durante sa de tres campagnas de iscavos in su cumplessu de època nuràgica de Sos Muros, insediamentu cun tèmpiu a putzu de sa fine de s’edade de su brunzu e su cumintzu de s’edade de su ferru.

Si tratat de unu bidditzolu pagu connotu, pagu foras de sa bidda, in mesu a unu padente de èlighes e de suèrgios, chi in is annos colados est istadu fintzas ogetu de iscavos clandestinos. A fàghere s’iscoberta sunt istados sos istudiantes de archeologia de universidades italianas e istràngias, impinnados in su tirotzìniu suta sa diretzione sientìfica de sas archeòlogas Anna Depalmas e Giovanna Fundoni, cun sa collaboratzione de Matteo Pischedda.

In cada die de s’iscavu sunt essidas a campu sas perlas a mesas dosinas, de tonalidades e isfumaduras diferentes, calicunu prus tundas, àteros a forma prus incarcada. “Ogni bia est istada un’emotzione manna. Si tratat de seguru de perlinas importadas – at naradu Giovanna Fundoni intervistada dae s’Ansa – sas anàlisis subra sos materiales nos ant a permìtere de averguare sa cun prus seguresa dae ue benint. Cun su microscòpiu amus a proare fintzas a individuare a si est abarradu calicunu bucone de filu – at agiuntu s’esperta – chi at serbire pro proare a torrare a cumpònnere sas cannacas”.

Sa cosa prus interessante est unu pendente a forma de coro de cristallu de roca chi in s’ìsula si podet paragonare petzi a cussu agatadu in su santuàriu de Romanzesu-Vitzi e foras de sa Sardigna a àteros de s’Egeu e de su Mare Nieddu.

S’acatamentu testimòniat s’importàntzia de s’insediamentu e de su territòriu de Buddusò comente tzentru collidore de manufatos de balore de provenièntzia extra-insulare, gràtzias a sa positzione sua in mesu mesu a importantes bias de comunicatzione naturales comente su riu Tirso.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Fiat su 8 de cabudanni 1981 e “Legarsi alla montagna” sa prima òpera de arte relatzionale de Itàlia. Sa fèmina chi aiat progetadu e...

Cultura

Chie apat bisitadu sa Sardigna de seguru at notadu chi s’ìsula tenet una culturagastronòmica rica e variada. Pro chie ancora no apat tentu s’ocasione...

Cultura

S’Inferru de Dante Alighieri torrat a bìvere in s’iscuriu de su padente de Seui. Sa note de mèrcuris su 10 de austu un’ispetàculu at...

Atualidade

Batorghentos e chimbe sas matas monumentales tzensidas in Sardigna dae su ministeru de sas Polìticas Agrìculas e Forestale pro more de particulare valore naturale...

Istòrias est una revista de informatzione in linia in limba sarda a règula cun s'istandard de sa Regione Sardigna. Est unu produtu de s'Asòtziu culturale Arvéschida.


|Gerèntzia | Pro ite custa revista | Riservadesa | Archìviu |


Copyright © 2022 |Registratzione in su Tribunale de Casteddu n°5 de su 14 de su mese de Trìulas 2018