Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Film

Su Treninu Birde in unu curtzumetràgiu: biàgiu tra ammentos e relatziones familiares

Su Treninu Birde est connotu oe comente mèdiu de trasportu turìsticu chi permitit a sardos e istràngios de iscobèrrere sos corratzos prus cuados e dechidos de sa sa Sardigna.  Ma a palas de cussos logos ispantosos b’at contos e istòrias chi non totus connoschent. Custos contados, ambientados fatu de sa trata istòrica Mandas-Làconi, ant a èssere sos protagonistas de s’ùrtimu traballu de Luca Lobina, chi in su curtumetràgiu suo amèscurat istòrias familiares, amighèntzias e traditziones locales, oferende una riflessione contina intre su passadu e su presente.

In su curtzumetràgiu nou de Lobina, chi torrat a sa regia a pustis de su curtzu “Pissiafoi” giradu in sa bidda ispèrdia de Gàiru Betza, su trenu leat unu ruolu simbòlicu: no est unu mèdiu de trasportu ebbia, ma divenit su filu chi acàpiat istòrias de vida, relatziones e memòria. Su biàgiu matessi rapresentat un’ocasione pro esplorare sos raportos umanos, cun su paisàgiu chi si fùrriat a ispigru de sos sentidos de sos protagonistas. Un’aspetu tzentrale de sa pellìcula at a èssere sa valorizatzione de sas traditziones sardas A traessu de s’iscoberta de sas usàntzias antigas, su film afrontat temas universales comente s’identidade, s’amentu e s’apartenèntzia.

Su curtzumetràgiu, chi at a essire in su 2025, at a èssere unu biàgiu in su coro de sa cultura de s’ìsula, un’iscumbata subra sas raighinas chi, puru in unu mundu modernu, sighint a bìvere in sos rituales fitianos, in sas tzelebratziones e in sos contos de foghile. In custu cuntestu, su trenu est comente unu ponte intre passadu e presente, intre sa lestresa de sa vida de oe e sos regordos de su tempus coladu chi a bellu a bellu essint a pìgiu. s’essèntzia autèntica de sa Sardigna.

Su sèberu de sa lìnia Mandas-Làconi no est pro de badas: paisàgios istravanados e su patrimòniu istòricu de custu tretu de ferrovia, sunt su logu perfetu pro contare un’istòria intre cuntemporaneidade e atigòriu.

Duncas, in un’època dominada dae sa tecnologia e dae sa presse, su film, in faimentu gràtzias a sa collaboratzione cun s’Azienda regionale de trasportos Arst Spa, si proponet comente una riflessione subra de sa netzessidade de torrare a iscobèrrere sas raighinas nostra e abrandare su ritmu de sa vida.


Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

Cumintzant oe in Orane sas ripresas de su film “I fili della memoria. Progetto per un film su Marianna Bussalai”, un’òpera chi tzèlebrat sa...

Cultura

S’apuntamentu est pro su 23 de santandria in su teatru tzitadinu e in direta youtube dae su canale de su cuncursu nòdidu

Cultura

S’initziativa a su presente interessat 4,2 milliones de istudiantes in totu s’istadu italianu, 28.285 iscolas, 350 asilos, 3.939 librerias

Atualidade

Domìnigu coladu, sa Sardigna at fatu un’àteru passu a in antis cara a sa valorizatzione de su patrimòniu naturalìsticu e archeològicu suo gràtzias a...