Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Topolino dèdicat unu nùmeru ispetziale a sos Gigantes de Mont’e Prama

Est in edìcola su nùmeru nou de Topolino, chi tzèlebrat sa Sardigna cun un’istòria dedicada a sos Gigantes de Mont’e Prama, sas famadas istàtuas nuràgicas de Crabas. Custa istòria, a tìtulu “Il mistero dei giganti,” est istada creada dae duos autores sardos de cabbale: Bruno Enna e Luca Usai.

“Dae oe austu, e finas a martis chi benit, in su n. 3585 de Topolino essit un’istòria dedicada a sa Sardigna e a sos Gigantes de Mont’e Prama,” at iscritu su fumetista Luca Usai in sas retes sotziales. “Sos testos sunt de Bruno Enna, sos disinnos e sa supervisione de sos colores sunt meos, cun sa coloratzione de Manuel Giarolli. Gràtzias meda a Nadia Canu, chi nos at sighidu dae su cumintzu cun impòsitos e documentatziones pretzisas e puntuales comente un’archeòloga ebbia podet fàghere. Ispero chi su resurtadu bos pragat e chi si resessat a leare a su mancu unu pagu su nuscu de sa terra nostra.”

S’istòria, chi s’isvilupat in 48 pàginas aiat partzida in duas partes, tenet comente protagonistas Topolino, Minni, Pippo e su professore Zapotec in una ventura chi los at a giùghere a biagiare intre su presente e su tempus coladu, finas a unu bidditzolu nuràgicu de sa Sardigna de sa fine de s’Edade de su Brunzu. Su sugetu e s’iscenegiadura sunt òpera de Bruno Enna, mentras sos disinnos sunt istados realizados dae Luca Usai, connotu fintzas pro àere pintadu a Carlo Conti in fumetu in un’istòria dedicada a su Fèstival de Sanremo.

Bruno Enna contat chi s’idea pro s’istòria est nàschida belle pro cumbinatzione durante una cunversatzione cun s’archeòloga Nadia Canu, ex diretora de sa Fondazione Mont’e Prama. Disigende un’autentitzidade visiva a su contu, Enna at chertu interessare un’àteru autore sardu, Luca Usai.

Usai at postu a notu comente sas chircas fatas pro sa realizatzione de s’istòria siant istrada fatas cun coidadu meda, gràtzias fintzas a s’agiudu de Nadia Canu, chi at permìtidu a sos autores de bisitare su museu e los at agiudados in sas chircas issoro. S’istòria est arrichida dae artìculos redatzionales e dae un’intervista a s’archeòloga etotu.

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018

De lèghere

Cultura

Resèssida manna, pro sa prima editzione de su fèstival de literadura pro s’infàntzia in su padente de Seleni. Sa primu editzione de su Fèstival...

Atualidade

Su 14 de cabudanni, in intro de is initziativas prevìdidas da su Fèstival Itaca, su comunu de Àrthana organizat un’eventu in mesu a sa...

Cultura

Federico Carta, in arte Crisa, at bìnchidu su Prèmiu de sa Crìtica a sa prima Biennale de Arte Cuntemporànea intregada a Maria Lai. Su...

Atualidade

Prima cosa: su tema de su clima no est cosa de nd’allegare a corfos de emoji in sas retes sotziales, mescamente cun sas cariteddas...