Un’istòria de alpinismu trista meda Faeddat de unu monte e de una corda tropu pitica pro sarvare un’òmine

Su monte Eiger

Andreas Hinterstoisser e Toni Kurz sunt duos pitzocos bavaresos de bint’annos, apassionados meda de alpinismu. In su 1930 faghent unu pariga de iscaladas tra sos montes prus difìtziles de sas Alpes orientales, in s’interis de una Germània nazista pronta a imbucare in gherra.

In su mese de trìulas de su 1936 otenent una lissèntzia dae su servìtziu militare e su pensamentu issoro andat a cussu monte chi non est istadu ancora conchistadu: su muru Nord de s’Eiger, in sas Alpes de s’Isvìtzera (3.970 m.s.l.). Sos duos detzident de partire mancari sa contrariedade de sos superiores militares. Paris a Hinterstoisser e Kurz si aunit Edi Rainer e Angerer de Innsbruck.

S’essida cumintzat a si fàghere fadia, ma issos sunt castiende semper a in antis, arribando a sa prima nie e a sas primas isperrumas perigulosas. Su “Primo nevaio” est propassadu gràtzias a s’abilidade de Hinterstoisser, chi aberit su caminu.

Ma cun su lòmpere de sas primas oras de merie sa temperadura s’artat de carchi gradu, provochende rùidas de massos. A dolu mannu, pròpiu unu de custos ferret a sa conca Willi Angerer, chi abarrat feridu. E tando s’essida abbacat meda sos alpinistas. Su sero de su 19 de trìulas lompent in sas bighinàntzias de unu bivacu, ue pasant sa note non sena pistighìngios pro su feridu Angerer, chi paret agravare de oras in oras. A pustis de unu tentativu de sighire cun su feridu, sos bator òmines renuntziant a artziare. Sa detzisione est pigada: torrare a giosso pro sa matessi bia.

Dae inoghe at a incumentzare su calvàriu de sos alpinistas, chi ant a bènnere atacados in manera brutale dae sa natura.

Sa disgràtzia de su muru nord de s’Eiger

Longu sa calada sos òmines sunt semper prus in dificultade, e chessint a calare feti 300 metros in una die. Su 21 de su mese de trìulas torrant a lòmpere a su “Primo nevaio” ue diat èssere istada ùtile cussa corda tirada e rimòvida a s’andada dae Hinterstoisser.

Pròpiu issu provat a abèrrere sa bia a sos àteros ma custa borta non chessit. Su tempus s’agravat: sa nie e su bentu tenet arrocados sos alpinistas, chi detzident de calare in verticale cun duas cordas. Su sèberu però est arriscosu meda: in noe puru ddoe sunt coladòrgios espostos a iscàrrigas de pedras chi ruent de s’artu.

E pròpiu calende una slavina disgratziada carrabusat sos bator òmines: tres ant a mòrrere incarcados in una corona. Feti Toni Kurz at a abarrare, feridu ma biu, apicadu a una corda.

Disisperadu, Toni abòghinat e chircat agiudu: ddu intendet Albert Von Allmen, una guida alpina, chi lamat in deretura sos sucurros.

“Ich kann nicht mehr”: comente acabbat s’istòria

Un’iscuadra partit pro sarvare Toni. Sos sucurros, de presse, arribant su 22 de trìulas a feti 100 metros de Toni Kurz ma non arreschent a sarvare s’alpinista, pro more de su tempus malu. Provant un’àtera borta sa die in fatu, lompende a carchi deghina de metros de Kurz. S’òmine, fertu, aiat coladu belle 24 oras apicadu a una corda, in su frius.

Sos sucurros però non tenent una corda aici longa pro segudare su feridu. Toni provat in totus sos modos una bia diferente pro si sarvare ma a sa fine, istancu e chena fortzas, si lassat mòrrere.

Sas ùrtimas paràulas suas, ant documentadu sos sucurros, sunt istadas: “”Ich kann nicht mehr” (“Non nde potzo prus”).

Ci boles podes castiare su film Nordwand in Youtube:

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.