Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Tzìnema in sardu e in àteras limbas, rassigna in Casteddu

Dae su film Ndoto Ya Samira - Il sogno di Samyra

In su Greenwich de Casteddu, dae su 19 de ladàmine a su 2 de onniasantu, sa segunda editzione de Nosu e is Atrus, sa rassigna tzinematogràfica cun is film in sardu e in is limbas minoritàrias.

Bator filmados girados in Casteddu chi contant is diversos aspetos de sa tzitade e is tres film binchidores de su Babel Film Festival 2020. Sunt tra is pellìculas seberadas pro sa segunda editzione de sa rassigna Nosu e is Atrus, aparitzada dae s’assòtziu culturale Babel in s’àmbitu de is fainas de su prèmiu Kentzeboghes.

Si cumintzat mèrcuris su 19 de onniasantu a ora de is 19. Apuntamentu in su tzìnema Greenwich in bia de Sassari 67. Sa serada at a printzipiare cun sa projetzione de “12 aprile” de Antonello Deidda. Su curtzumetràgiu ponet a pare duas dies importantes de sa vida de su cabulogu sardu a 50 annos unu de s’àteru: su 12 de abrile de su 1970, cando su Casteddu aiat bintu s’istòricu iscudetu e su 12 de abrile de su 2020, cando inghitzat s’acorru dèpidu a sa pandemia. Su segundu curtzumetràgiu in programma si narat “Santamaria” de Andrea Deidda. Contat s’istòria bera de unu giòvanu de Seui chi, a pustis de s’essere tramudadu a Casteddu in is annos dae oro de su pugiladu, s’aprontat pro su primu addòbiu de sa carriera sua. “L’uomo del Mercato” de Paola Cireddu imbetzes si basat subra s’istòria de Mario, un’òmine chi collit is cassetas de su mercadu ortofrutìculu de Casteddu pro ddas torrare a bèndere a pagos soddos. Ddas tragat a coddu deghinas a sa bia. Su bisu suo est de retzire dae calicuna ànima bona un’Apixedda impreada. A Concrusione de sa serada “Twilight” de Paolo Carboni unu docu-clip musicale de su petzu de su rocker casteddaju Joe Perrino chi contat sa Casteddu de is annos’80. Giradu durante su primu acorru, bolet èssere unu revocatzione de regordos bìvidos in sa tzitade, cando fiat bòida e deserta a càusa de s’inserru.

Su mèrcuris imbeniente, su 26 de ladàmine, s’apuntamentu est cun su documentàriu ‘Ndoto Ya Samira – Il sogno di Samyra‘ de su regista pulliesu Nino Tropiano, binchidore de su prèmiu Maestrale comente mègius longumetràgiu a su Babel film fèstival 2021. Su film est unu contu de formatzione e de emantzipatzione feminile ambientadu a Zanzibar. S’autore sighit pro maicantos annos sa vida de sa protagonista, Samira, una fèmina giòvana de Nungwi — unu bidditzolu de piscadores a nord de s’ìsula de s’Àfrica orientale.

Mèrcuris su 2 de onniasantu ant a èssere projetados is film Male Fadàu de Matteo Incollu, Mira sa Dì, diretu dae Andrea Cannas, binchidores parinales de su prèmiu Maestrale a su Babel Film Fèstival 2021, e su documentàriu Inferru de Daniele Atzeni. Su curtzumetràgiu giradu dae Matteo Incollu est ambientadu in Baunei in su 1942. Malu Fadàu est Padoreddu, su macu de sa bidda. Una note furat unu ràdiu de un’aeroplanu de gherra tedescu, rutu in is montes. Ma una boghe misteriosa e lègia nde istupat dae su ràdiu e dae su passadu, e cumintzat a ddu pessighire. Mira sa Dì, imbetzes est bogadu dae un’istòria capitada a beru in Mòguru in su 1930. In sa comunidade agrìcula sarda su fascismu cumintzat a pigare pee, creende discòrdia e tribulia tra is abitantes. In custa atmosfera treulada, duos giòvanos s’amorant e cumentzant a si bìere a fura in su sartu de sa bidda.

Cun Inferru nos iscostiamus in un’ex zona minerària de su Sulcis-Iglesiente. Unu mineri betzu, istracu e malàidu, benit boddidu dae una frandas mentras est istuvende una galleria. Suspesu in unu bòidu temporale intre sa vida e sa morte, s’òmine contat su mundu de Inferru a traessu de unu monòlogu esistentziale, mescrende passadu, presente e previsiones malas pro su benidore.
In ogni serada ant a èssere presentes is registas, chi ant a presentare is film cun sa moderatzione de su diretore artìsticu de sa rassigna Paolo Carboni. S’intrada est gratùita, ma tocat a prenotare mutende a su nùmeru 3515589016.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Atualidade

Est cosa nòdida, a pitzu de sos sardos esistint maicantos istereòripos e logos comunos. Medas faghent a rìere, àteros, sos prus malos, ponent fele,...

Cultura

Su tzìnema de s’Àsia arribat in Sardigna cun una seletzione de in prus de 20 film tra anteprimas italianas e europeas. Dae su 7...

Cultura

Cumentzat dae su Queensland su biàgiu chi at a batire sa rassegna de Visioni Sarde in totu su mundu. Est de importu chi movat dae s’Austràlia una rassegna destinada a promòvere su giòvanu...

Cultura

S’est concruida martis su 21 de onniasantu in sa tzitade belga de Gand sa premiatzione de su Brussels Beer Challenge, unu de sos cuncursos...