Tziu Barore Sassu, in una poesia sua, impreeit sa fòrmula “trachite sambenosa” pro inditare a s’imponèntzia e a sas tonalidades de su campanile de sa crèsia de Santu Larentu, su patronu chi in Bànari festant su 10 de austu. Custa crèsia, in s’ala de giosso de sa bidda, fiat un’insediamentu monàsticu de sos camaldolesos chi su 1112 retzeint dae sos giùighes de Torres s’abbadia de Sacàrgia (in tretos de Codronzanu) e totu sas dotatziones suas. E duncas fintzas sas crèsias de Santu Micheli (in s’ala de subra de sa bidda) e de Santu Larentu, duos de sos tres nùcleos dèmicos chi formaiant sa “villa de Vanari”.
Cussa “trachite sambenosa” bundaiat in sos sartos de sa bidda de tziu Barore. B’at unu logu chi, essende·nche conca a Sìligo, si narat “sa pedraja” in ue sunt làdinos sos marcos de sas cavas chi unu tempus ant frunidu sos contones pro sas domos chi podimus bìdere in sa parte istòrica. E minas bi cheriant pro nde bogare totu cussa pedra. Ma ite b’intrat totu custu cun sos tzocos de Santu Larentu?
Pro primu cosa faeddemus de custos tzocos. E movamus dae sos concruos de su mese de làmpadas. Su primu tzocu l’intendimus s’ùrtima domìniga de cussu mese (o sa penùrtima, cunforma a comente ruet sa festa de austu). Su primu “boladore”, unu coete de canna chi àrtziat a chelu e in cue tzocat, annùntziat su comintzu de “sa chirca”: sete domìnigas s’una in fatu a s’àtera prus sa de su 9 de austu cun sos oberajos de su comitadu (s’oberaïa) chi tzocant in cada domo pro collire sas ofertas. Sos oberajos essint cun sas banderas de su santu e sos coetes bolant a intervallos regulares. Sa prima e s’ùrtima chirca sunt fintzas acumpangiadas dae su tumbarinu e dae su pipiriolu bènnidos dae Tàtari (su ritmu e sa melodia est su matessi de sos chi intendimus “i’ li candareri”).
Su 9 a sero àteros tzocos los intendimus cun sa bateria de su “pèsperu” e, a de note, los bidimus finamentas cun “sos ispalatòrios”, s’ispetàculu pirotècnicu chi nos introduit a sa festa chi a parusu est de tres dies (su 9 de “sa vìzilia”, su 10 e s’11, “Santu Larenteddu”, die dedicada a sos emigrados chi in cussas dies torraiant a bidda). Custa de sos fogos est una traditzione antiga, sa de sos fogos e rapresentat unu de sos marcos de sa bidda.
A ora de sas deghe carchi tzocu artziadu a sas àeras dat s’avisu chi pagu bi mancat a s’ispetàculu; sos oberajos cun sas banderas issoro, acumpangiados dae tumbarinu e pipiriolu lompent a su campu isportivu; sos ùrtimos ispetadores sunt chirchende·si su logu pro si sètzere o pro si los abbaidare a sa fichida. S’ammaju comintzat. Dae sos contos de sos mannos essit a campu fintzas una nomencladura de unos cantos giogos pirotècnicos comente “sa columba”(chi rugraiat su campu isportivu dae una traessa a s’àtera), “sa funtana” inchesa in antis de “su rosàriu” (cun s’immàgine de su santu), “sa rodita fuidita” (cun sas cannas in sa roda gira-gira), e “sa piraula” (cun unu tzocu chi a li nàrrere potente fiat pagu a beru).
Una bateria noa, curtza, l’intedimus a parte de mangianu su 10 (cando chi su preìderu in sa missa cantada àrtziat s’òstia), ma sa prus manna est a parte de sero cando in pratza de Santu Jagu (in ue in antis b’aiat una crèsia chi formaiat un’àteru de sos tres nùcleos originàrios de sa bidda) colat sa professone.
Ite b’intrat sa trachite ruja cun totu custu? B’intrat ca pro deghènnios intreos de su sèculu coladu totu sa chistione de sos tzocos fiat contivigiada dae sos chi traballaiant in sas cavas de sa bidda. Pro mèdiu de sa litzèntzia issoro ant pòdidu manigiare sa prùvura e pro mèdiu de sas cumpetèntzias issoro ant pòdidu istèrrere unu ponte intre sos oberajos de sa festa e sos produtores de Marceddì.
Dae como a pagas dies cussa trachite sambenosa de su campanile l’ant a carrigare de lughes. E gasi s’at a carrigare de lughes fintzas su chelu banaresu.
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018
