Su Còdighe de Napoleone, sa norma de su poderiu nou

S’istòria est un’intrèveru de fases determinadas dae raportos de fortza intre is cumponentes sotziales de unu logu, de unu sistema, de una natzione.

Nargeint Karl Marx e Frederich Engels, in Die deutsche Ideologie, chi sas ideas dominantes in una sotziedade sunt sas de is classes dominantes. Nargeint finamentas chi est possìbile chi is classes dominadas àrtzient sa conca e, cumbinende fatores ogetivos e sugetivos, potzant acumprire a unu protzessu rivolutzionàriu mudende cussèntzias e abitùdines. In una paràula ponende acabbu a sa normalidade betza.

In Frantza, pighende in cunsideru fortzas opostas, amus bidu a chie punnaiat a una rivolutzione in progressione (sanculotos, aguales) e a chie imbetzes cheriat una normalidade noa cun dominantes e ideas dominantes noos, est a nàrrere burghesos. Normalidade chi, in contu de propiedade e de famìlia, cheriat difatis normada, codificada.

Su Còdige Napoleònicu acumpreit a custa punna garantende su favore de sa lege a is possidentes noos. «Su Còdighe cunfirmaiat sos deretos de propiedade privada – gosi David Thomson in Europe Since Napoleon – e ddos asseguraiat a sos chi aiant achiridu sas terras de su cleru e de sa nobiltade».

Su caràtere reatzionàriu de su documentu dd’agatamus in sa setzione dedicada a sa famìlia cun «s’autoridade assoluta de su babbu e s’inferioridade giurìdica de sa fèmina cunsiderada no a tretu de istare in giudìtziu e de acumprire a cale si siat atu de importu sena s’autorizatzione de su maridu (Della Peruta, Chittolini, Capra in Dall’Europa al Mondo”)».

Advertisement. Scroll to continue reading.

Su Còdighe, promulgadu su XI annu republicanu, s’ùrtimu cun su calendàriu rivolutzionàriu, nche fiat in intro de una guarnissa autoritària cun una Frantza semper prus tzentralizada cun prefetos e agentes de s’istadu in totue e cun sos citoyens chi torreint sujets.

Napoleone, dd’ischimus, perdeit sas gherras contra a chie in Vienna, s’814, disinneit de restaurare su chi si podiat restaurare. Su chi si podiat, ca su 1789 non fiat una parèntesi, ca su sistema normativu napoleònicu nche lompeit a àteros furrungones de Europa e ca su poderiu burghesu essidu a campu dae sa “dual revolution” de Hobsbawm fiat oramai una realidade.

Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22