Sa Sardigna tenet s’ìnditze Rt prus bassu de Itàlia (0.61). Però s’ìsula nostra, paris cun Pùllia e Calàbria, est tra is tres regiones a artu arriscu, e is espertos de s’Istitutu superiore de Sanidade racumandant de impreare “àteras medidas restritivas a livellu regionale”.
Ma ell’e comente? Pro ite s’avaloramentu de s’arriscu est detzìdidu dae unu totale de 21 indicadores, e no isceti dae s’ìnditze Rt. In prus sa curva de is contàgios non s’abassat, registrende una crèschida lenta de is positivos in custa chida passada. In custu clima sa Regione est preparende-si a s’arribu de is vatzinos anti-Covid in ghennàrgiu: su cummissàriu de s’Ats-Ares Massimo Temussi at firmadu una delìbera pro s’achistu de binti “ultracungeladores”, chi ant cunservare is fialas a -80°C.
In s’interi de ischire possìbiles provedimentos dae sa Giunta Solinas, a su presente sa Sardigna est galu in s’elencu de is àreas grogas, in ue sunt in vigore cussos chi podent èssere cunsideradas is “règulas base”.
Prima de is vacàntzias de Paschighedda sa didàtica at a èssere fata a distàntzia in is iscolas superiores, francu is fainas de laboratòriu e pro is istudiantes cun disabilidades, mentras in is iscolas pro s’infàntzia, elementares e mèdias s’at a pòdere fàghere sa didàtica in presèntzia, ma cun impreu obligatòriu de is maschereddas. S’universidade at a serrare, carchi faina ebbia pro is matrìculas e is laboratòrios.
Ant a abarrare serrados museos, mustras, teatros, piscinas, palestras, tzìnemas e sunt suspèndidas is salas de iscummissa, bingo e giogu de azardu, fintzas in is tzilleris e in is istancos. Ristorantes e tzilleris ant a pòdere abarrare abertos dae is 5 finas a is 18: su consumu est cunsentidu pro unu màssimu de bator persones a mesa, francu chi siant totus cunviventes. A pustis de is oras 18 est proibidu a papare e a bufare in is logos pùblicos e abertos a su pùblicu. Est cunsentida sa cunsigna a domitzìliu e finas is 22 s’asportu, cun proibitzione de consumatzione in su logu de bèndida.
Is règulas pro is festas de Paschighedda. Su decretu lege aprovadu in sa note tra mèrcuris e giòbia istabilit chi dae su 21 de nadale a su 6 de ghennàrgiu sunt proibidos totus is ispostamentos dae una regione a s’àtera fintzas pro segudare is segundas domos. Sighit a èssere in vigore sa proibitzione de istacare dae domo dae is 22 a is 5 de su mangianu. Ma pro sa sola note de agabbu de annu s’oràriu at a èssere estèndidu dae is 22 a is 7 de su mangianu.
Sa die de Paschighedda, su 26 de nadale e su primu de ghennàrgiu ant a èssere proibidos fintzas a s’ispostare tra comunos. In custas dies s’at a pòdere andare dae unu comunu a s’àteru isceti pro motivatziones de traballu, salude e bisòngiu, o pro contoniare a sa domo de residèntzia o domitzìliu. Fintzas is còpias chi istant in biddas diversas pro motivu de traballu s’ant a pòdere riunire.
