Cun su nuraghe imponente suo, su bidditzolu nuràgicu, is Domus de Janas e is Menhir, s’Àrea Archeològica de Scerì, in Irbono, costoit testimonias archeològicas de grandu importu chi si fùndint in unu paesàgiu traballadu in is millènnios dae s’abba e dae su bentu.
Postu a unos 250 metros subra su livellu de su mare, in pitzu de unu cùcuru pedrosu, s’Àrea Archeològica de Scerì, est in su sartu de Irbono, a presu de s’Istrada Istatale 198 Seui-Lanusè, tra su riu Tèscere e su riu Bau de Nuxi. A s’internu suo sunt presentes testimonias importantes de su neolìticu e de su nuràgicu.
Sa diversas campagnas de iscavu, sa prima in su 1994, ant permìtidu s’agatamentu un’istatuedda de ossu chi rapresentat una Dea Mama. Arrimadu in su Museu Archeològicu de Nùgoro, s’ìdolu apartenet a sa Cultura de Bonu Ighinu (Neolìticu mèdiu, V- IV millènnios a.C.). Su tratat de sa primu atestatzione de sa presèntzia de s’òmine in Scerì.
Semper de su neolìticu (neolìticu finale 3200-2800 a.C.) sunt is maicantos repertos de sinòbida e de ossidiana, est a nàrrere sa pedra vulcànica chi in Sardigna beniat bogada in su Monte Arci. Ma in Scerì est istada agatada peri ossidiana de produtzione èstera, prova de su cummèrtziu chi s’ìsula nostra teniat cun is àteras zonas de su Mediterràneu, mescamente Ispagna e Frantza. Gràtzias a custos iscàmbios, a Sardigna est lòmpidu megalitismu cun is tumbas dolmènicas suas e is pedras fitas, o menhir, presentes finas a in Scerì.
A ogna contu sa testimonia architetònica prus de importu de custa fase culturale sunt is Domus de Janas, aposenteddos istuvidos in sa pedra chi beniant impreados comente tumbas colletivas.
A pustis de su perìodu neolìticu, in s’Edade de su Brunzu Mèdiu (1.600 – 1.300 a.C.), in Sardigna s’isvilupat sa tziviltade nuràgica, bene rapresentada dae su Nuraghe Scerì, unu fràigu trilobadu cun a costadu su bidditzolu de pinnetas. Pròpiu is iscavos in is pinnetas ant permìtidu de bogare a campu medas ogetos de impreu domèsticu e de traballu, comente molas pro mòlere su laore, fusaiolas pro sa filadura de sa lana, istèrgios de terra-cota pro coghinare.
Su nuraghe, pesadu subra de unu conchile de granitu e inghiriadu dae perdas tuvudas, est formadu dae diferentes ambientes. S’intrada, chi pòmpiat a Est, est dominada dae unu crobetòrgiu mannu chi diat pòdere èssere unu menhir. In intro de su nuraghe sunt presentes duas iscalas istrintas: una pro lòmpere a sa turre tzentrale e s’àtera pro arribbare a sa parte prus arta. Mancat sa cobertura, cun sa tìpica forma sua a tholos, chi nd’est ruta.
Su nuraghe s’agatat in una positzione chi di permitit de controllare unu territòriu mannu a beru, e faghet craru a is àteros nuraghes de su tzircùitu: Piranserì, Tèdili, Sa Càmpana, Sa Pèntuma, Ortzili e su bidditzolu nuràgicu de Monte Tarè.
S’Àrea Archeològica de Scerì est aberta a is bìsitas dae su martis a sa domìniga. Pro informatziones est possìbile cuntatare sa Sotziedade Suìa Snc e sa Coop. Sèmata a su nùmeru 329 8703515, opuru cumpudare sa pàgina facebook https://www.facebook.com/nuraghesceri
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22
