Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

S’amighèntzia tra un’ergastolanu e su giùighe chi l’at cundennadu

S'ispetàculu 'Fine pena ora'

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de Elvio Fassone (Sellerio, 2015), magistratu e ex cumponente de su Cussìgiu Superiore de sa Magistradura.

In sa residèntzia artìstica curada de sa cumpangia Il Crogiuolo, sa cumpangia torinesa como est in faina in Genoni, in sa domo Zaru, un’abitatzione de s’800 comporada e torrada dae acontzare dae su Comunu.

Dae su 15 a su 17 de cabudanni S’ispetàculu est andadu a iscena in Genoni e replicadu in Biddamanna Strisàili e in Armùngia. In su mese de ladàmine, in su Teatru Stabile de Torinu, b’at a èssere su primu esòrdiu a su 26° Fèstival delle Colline Torinesi, chi at co-produidu s’ispetàculu cun regia de Simone Schinocca.

Su libru de Elvio Fassone contat s’istòria bera de un’amighèntzia chi s’est nàschida dae sa currispondèntzia intre un’ergastolanu e su giùighe chi l’at cundennadu. Sos fatos comintzant in su 1985 in Torinu, acanta si tzèlebrat unu maxi-protzessu a sa màfia, chi durat belle duos annos. Tra sos cundennados a s’ergàstulu b’at Salvatore, mancari giòvanu, cunsideradu unu de sos esponentes mannos de s’ereu. Su presidente de sa Corte de Assise est Elvio Fassone, est a nàrrere su chi pronùntziat sa sentèntzia de cundenna, ma fintzas sa matessi persone chi permitit a su giòvanu protzessadu de andare a agatare sa mama, malàida meda. Cussu gestu minore de empatia portat custas duas vidas a unu chistionu chi gràtzias a sas lìteras sighit e creschet a pustis de sa cundenna.

Sa drammaturgia de su “Fine pena ora” posta in iscena dae, Tedacà, in prus de su libru, si basat subra unu traballu de intervistas a Elvio Fassone, acanta s’autore contat s’evolutzione de s’amighèntzia sua cun Salvatore in sos annos a pustis de sa publicatzione de su libru.

“Custa est sa segunda residèntzia artìstica de sa cumpangia Tedacà in Sardigna, a pustis de unu primu progetu de su 2019 a Bàini, in collaboratzione cun Il Crogiuolo — at naradu sa diretora artìstica de sa cumpangia Rita Atzeri – Sa residèntzia est cuntzepida comente possibilidade de diàlogu cun sos territòrios, comente logu de chirca peri pro sos artistas chi bi leant parte, comente possibilidade de isperimentare sas diversas possibilidades de unu traballu”.

“‘Fine pena ora’ – narat Simone Schinocca – est unu testu chi faeddat de mundos diversos, opostos, chi agatant unu puntu de addòbiu: faeddat de possibilidade, de libertade, de mare, amore, soledade, perdimentu, muros e chi, a tretos, possedit fintzas filos de ironia. Est portaboghe de una dimanda forte: si oe tenet galu sentidu, pro una sotziedade chi narat de èssere tzivile, faeddare de ergàstulu”. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22

Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Chimbe pellìculas in limba sarda a sa rassegna ‘Evò ce Esù’ dedicada a sas limbas minoritàrias. Cras 16 de cabudanni in Martignano, su burgu...