Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

Rondò Final, unu film subra sa festa de Sant’Efis

Prima regionale pro Rondò final, su film chi pro mesu de sas immàgines allegat de sa festa de Sant’Efis, unu ritu chi si repitet semper uguale dae 365 annos.

Su traballu de Gaetano Crivaro, de Margherita Pisano e de Felice D’Agostino, prodùidu dae Ruga Film e L’Ambulante cun sa partetzipatzione de Virage, sustentadu dae sa “Società Umanitaria Cineteca Sarda” de Casteddu e realizadu cun su contributu de sa Lege Tzìnema de sa Regione Sardigna, torrat a percùrrere chentu annos de imàgines filmadas de sa festa, imàgines chircadas e agatadas, bucones de pellìcula, nastros de famìlia, pixel.

In cuncursu internatzionale a su Vision du Réel, ùnicu film italianu in cuncursu internatzionale a su Fèstival de sos pòpulos pro sa setzione mediumetràgios, Rondò final est istadu retzidu cun prègiu e interessu dae sa crìtica e dae su pùblicu de totu Itàlia, e at partetzipadu dae pagu a sa de 46 editziones de su Laceno d’oro in Campània, e a su fèstival Unarchive de Roma dedicadu a su tzìnema de archìviu.

Su tìtulu de su film est ispiradu a s’òpera de Sergio Atzeni, publicadu a pustis mortu in sa regorta ‘I sogni della città bianca’. Totu cumentzat dae un’imàgine, unu cuadru acanta s’agatat passadu, presente e benidore. E dae su rituale comintzat su protzessu de acumulatzione, de imàgines e sonos, chi durat annos, chi si repitet in sos annos e cumpoent s’archìviu.

S’esplorant unos cantos fundos fìlmicos arrimados dae sa Cineteca sarda de Casteddu, (comente su fundu de Nino Solinas, Salvatore Bruno, Antonio Vodret, Francesco Muntoni, Fausto Lai e àteros) e si chircant e s’adobiant àteras miradas puru comente cussa de s’antropòlogu Felice Tiragallo, o de su tzineamadore Salvatore Carboni.

Imàgines, sonos, fògios de paperi, testos literàrios, pellìculas, vhs, pixel, boghes murmuddadas, avisos de megàfonos, càntigos, tzarradas telefònicas, trìnnidos, sirenas, passos, umbras de ogradas e tempos diferentes. Totu divenit “archìviu”. Materiales chi divenint territòrios atuales de esplorare e torrare a interpretare. Nudda duncas restat archìviu, ca totu divenit matèria bia.

Rondò final est frutu de unu percursu longu e vàriu de 7 annos. Est parte de unos cantos progetos de chirca e isperimentatzione tzinematogràfica (“Cinema di Seconda mano” e “Smontare e rimontare immaginari”), dedicados a sa realizatzione de film a cumentzare dae su “reimpreu de filmados de archìviu” portadu a in antis dae su laboratòriu l’Ambulante cun sa collaboratzione de sa Cineteca Sarda de Casteddu e finantziados dae sa L.R 15/2006 de sa Regione Sardigna.

Apuntamentu in Casteddu, domìniga su 19 de nadale a sas 11 a su Greenwich de bia de Sassari, e lunis su 20 de nadale a sas 20 a s’UCI-Cinemas de pratza Unione Sarda, in s’àmbitu de sa rassigna “Cinema di seconda mano 3”. A is proietziones ant a èssere presentes sos autores de sa pellìcula paris cun unos cantos membros de sa troupe e su diretore de sa Cineteca Sarda Antonello Zanda. A.D


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de...