Crabas timet de pèrdere is Gigantes de Mont’e Prama

Su Comunu de Crabas, timet de nche pèrdere is Gigantes, is 38 istàtuas agatadas sa primu bia in su 1974 in su sartu de Mont’e Prama e chi, a pustis de unu restàuru duradu paritzos annos, sunt istadas postas in parte in su museu tzìvicu Giovanni Marongiu. S’àtera parte istant in su museu archeològicu natzionale de Casteddu.

Sa timoria arribat dae su detzisione de sa Sovrintendèntzia chi bolet tramudare is istàtuas a Casteddu pro ddas restaurare. In sa bidda aristanesa però no dd’ant pigada bene meda, su sìndigu Andrea Abis difatis at pedidu chi is traballos de cunservatziones siant fatos in Crabas etotu, sena bisòngiu de ispostare is repertos archeològicos: est a ddos valorizare in su matessi logu acanta sunt istados agatados. Est importante pro sa dignidade e pro su benidore de su territòriu nostru. Custa s’idea de su sìndigu.

Non s’ischit nudda cantu tempus nche at a bòlere pro concruire totu is traballos e pro torrare a pònnere is istàtuas a su logu issoro. In prus ddoe at fintzas su perìgulu, narant, chi abbarent in Casteddu. Sa proposta duncas est cussa de restaurare is gigantes in Cabras etotu, sena cungiare su museu, a modu chi su restàuru siat fintzas unu motivu pro fàghere acostiare prus bisitadores. Dd’at naradu puru su presidente de sa Regione, Christian Solinas, chi at donadu coddu a sa proposta de su primu tzitadinu: “Creo chi siat mègius – at naradu su guvernadore – chi custas testimonias istraordinàrias de sa tziviltade sarda prus antiga abarrent acanta sunt immoe, mancari cuncordende unu tretu apòsitu pro is interventos chi però siat visìbile a su pùblicu, gosi comente si costumat a fàghere in àteros sitos archeològicos”.

Solinas ammentat puru chi “in sa finantziària de su 2019 amus postu 500 mìgia èuros pro su Comunu de Crabas pro sa valorizatzione e s’ampriamentu de su situ, cun s’achirimentu de terrenos noos. Monte ‘e Prama no est isceti un’iscavu archeològicu: depet devènnere unu logu de importu mannu pro is turistas. Pro custu semus concruende unu progetu de valorizatzione chi promovat su turismu archeològicu in totu s’Ìsula”.

Segundu Corona de Logu, s’assòtziu de is amministradores indipendentistas, s’idea de pinnigare is Gigantes dae Crabas bolet nàrrere a “mortificare non solu s’archeologia, s’istòria, sa cultura e s’identidade de is sardos, ma finamentas s’economia, pro ite si est beru chi atropende totu is Gigantes a Casteddu at a aumentare su nùmeru de is bisitadores de su museu Archeològicu de sa tzitade, ma est beru puru chi sa rivalutatzione de is benes archeològicos ispartzinados in s’ìsula diat serbire comente trastu contra s’ispupolamentu de su territòriu”.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*