Setanta annos a oe s’alluvione de Gàiru Betza: sa bidda pantasma

Dae su 14 a su 19 de santugaine de su 1951 totu sa Sardigna fiat istada interessada dae temporadas mannas chi aiant causadu disacatos in diversas partes de s’ìsula, ma sos dannos prus graes si fiat averiguados in Ogiastra. In Gàiru sa terra intzupida de abba aiat cumentzadu a franare, oblighende sos abitantes a isfollare sa bidda. Sa matessi sorte fiat tocada fintzas a sa bidda de Osini.

Su tempus malu “aiat corfidu 1/3 de sa Sardigna, cun puntas de 500 mm de abba pròina”, comente aiat naradu su meteoròlogu Andrea Murgia intervistadu in su 2018 dae CagliariPad, torrende a costrùere sos fatos capitados in cuddas dies orrorosas. Segundu Murgia, su fenòmenu si còllocat a pustis de una sèrie de annadas de sicore e cun riservas ìdricas bòidas, cosa chi aiat causadu dannos mannos a totu sa produtzione ortofrutìcola de su Campidanu.

De suncunas però, su 14 de santugaine aiat cumentzadu a pròere sena sussegu finas a su 19 de santugaine. Bator dies de abba contina. In su terrenu si fiant abertos iscofos mannos e sa bidda de Gàiru aiat initziadu a franare conca a su riu Pardu. In sos annos sighentes si detzidet duncas de torrare a fraigare sa bidda chi at a èssere abbandonada de su totu in su 1963. Ma non b’at acòrdiu pro su logu acanta la torrare a fàghere e gasi sa populatzione si partzit in tres biddas: Gàiru Sant’Elena, Gàiru Tacu Isara e Gàiru Cardedu.

Sa prima benit torrada a mutire Gàiru Sant’Elena etotu, s’agatat pagos metros a pitzu de sa bidda betza e oe tenet 1334 abitantes. Sa segunda, Gàiru Tacu Isara (in italianu Gairo Taquisara e a s’època de su fascismu Gairo Littorio), cun 300 abitantes ebbia, s’agatat a unos cantos chilòmetros, in Genna de Ua, e est connota fintzas cun su nùmene de Gàiru Scalu, pro sa presèntzia de s’istatzione de sas Ferrovias de sa Sardigna. Sa de tres, Gàiru-Cardedu, est nàschida in su 1966 comente “Borgata” in sa marina. Dae su 1984 si narat Cardedu ebbia e est unu comunu autònomu cun 1981 abitantes.

Unu destinu chi paret iscritu in su nùmene matessi suo. Difatis paret chi Gàiru derivet de sas paràulas gregas “ga” e “roa”, est a nàrrere “terra chi curret”. De sa bidda destruida, Gàiru Betza, oe abarrant sas domos rutas e sos caminos antigos impedrados inseridos in unu percursu escursionìsticu, chi cada annu atzocat chentinas de turistas. Forsis est sa bidda pantasma prus famada de sa Sardigna, de seguru unu de sos ungrones prus bellos e ammajadores de s’Ogiastra e de totu s’Ìsula, seberadu fintzas comente ambientatzione tzinematogràfica e romanzos. Pro custu motivu su bidditzolu est istadu insertadu in unu pranu de amparu e valorizatzione de sos tzentros istòricos de sa Sardigna chi previdet interventos de recùperu e de ricualificatziones.


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22

T'est pràghidu s'artìculu? Connosches bene s'argumentu e boles iscrìere carchi cosa pro megiorare s'informatzione? Iscrie·nos una lìtera a redatzione@istorias.it.

Iscrie pro primu

Cummenta

Sa mail non at a èssere publicada


*