Ses film in duas chidas. Sa rassegna tzinematogràfica Nosu e is Atrus, organizada dae s’assòtziu culturale Babel a intro de sas atividades de su prèmiu Kentzeboghes, dae su 29 de ladàmini a su 13 de santandria at a propònnere in su Teatru Adrianu de Casteddu tres dies intregadas a su tzìnema sardu a sa presèntzia de sos registas.
Si cumintzat martis 29 de ladàmini a sas 19 cun “Polvere” de su regista casteddàiu Paolo Carboni. Unu curtzumetràgiu chi contat s’istòria de Aldo Scardella chi in su 1985 si fiat mortu a manu sua etotu in su càrtzere de Buoncammino a pustis de 185 dies de presone cun s’acusa de àere bochidu su titulare de una butega in Casteddu. A pustis de sa projetzione b’at a èssere sa presentatzione de su libru iscritu dae Cristiano Scardella, chi contat su fatu de su frade Aldo. In paris cun isse b’at a èssere Maria Grazia Caligaris de s’assòtziu Socialismo Diritti e Riforme.
Mèrcuris 6 de santandria a sas 19 su merie at a èssere dedicadu a sos curtzumetràgios “Tilipirche” de Francesco Piras, “Dalia” de Joe Juanne Piras, e a su teaser de su documentàriu “Piene di voci, gli occhi” de Marco Spanu.
“Tilipirche” est ambientadu in Noragugume in s’interis de una invasione de tilipircas chi devorat cada cosa: unu pastore devet afrontare su coladòrgiu de testimòngiu, de babbu a fìgiu, pro sa gestione de s’ovile.
“Dalia” afrontat un’istòria lègia. Sara, una pipìa de 7 annos, benit agatada ammortìa in su padente. Fiat istada drogada e abusada. Est su casu prus difìtzile chi Dalia, psicòloga infantile, apat mai afrontadu. Sa fèmina tenet pagu tempus pro cumprèndere ite siat sutzèdidu, prima chi acadessat un’àtera borta.
In su merie at a èssere presentadu su teaser de su documentàriu “Piene di voci, gli occhi”: unu progetu documentàriu chi bolet contare s’istòria disconnota de sas comunidades surdas.
Mèrcuris 13 de santandria est prevìdida s’ùrtima die de projetziones. Est intregada a sos curtzumetràgios “Binario morto” de Antonio Maciocco e “Quello che è mio” de Gianni Cesaraccio. Maciocco afrontat su tema de su suitzìdiu. A pustis de àere pèrdidu su traballu in su nord Italia, Tommaso torrat in Sardigna. Disisperadu, seberat de si bochire corcande in sas rotajas de sa ferrovia. Si tratat però de unu binàriu mortu; un’addòbiu improvisu donat a su protagonista una segunda possibilidade.
“Quello che è mio” est unu film chi denuntziat sas cunsighèntzias tràgicas chi ant corfidu prus de 4000 sordados italianos in s’arcu de sos ùrtimos 50 annos, a càusa de s’espositzione a materiales tòssicos presentes in sos armamentos militares.
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2023-2024. LR 22/2018. Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – IMPRENTAS 2023-2024 LR 22/2018