Oe si tzèlebrat sa Die internatzionale contra sa violèntzia a pitzu de is fèminas. Custa die est istada istituida dae s’Onu, in su 1999, in regordu de “Las Mariposas”, est a nàrrere is sorres Patria, Minerva e Maria Teresa Mirabal, ativistas de su “Movimentu 14 de Làmpadas”, mortas in su 1960 dae is agentes de su ditadore Rafael Leonidas Trujillo in sa Repùblica Dominicana.
Su 25 de onniasantu de su 1981 ddoe est istadu su primu “Addòbiu Internatzionale Femminista de is fèminas latinoamericanas e caraìbicas”, e dae tando cussa data est istada seberada comente die sìmbulu de sa luta a sa violèntzia contra a is fèminas e in su 1999 , cun sa risolutzione 54/134 de su 17 de mese de idas, est arribbadu su reconnoschimentu de s’Onu.
Dae s’agabbu de is annos ’90, duncas, totu is Istados de su mundu ant chircadu de fàghere partetzipare sa gente a pitzu de su tema de sa violèntzia de gènere, pro mèdiu de initziativas e progetos chi interessaiant sa polìtica, sa cultura, s’iscola e s’arte. In prus, sunt nàschidos paritzos tzentros de iscurtu e de assistèntzia, chi ant permìtidu di donare a is vìtimas de violèntzia cunfortu e prus che totu su coràgiu de denuntziare abusos e molèstias.
Crapitas arrubias: su sìmbulu contra sa violèntzia a is fèminas.
In is ùrtimos annos, in prus, custa die commemorativa, nos at donadu sa possibilidade de connòschere fintzas istòrias e tragèdias logos de àteros logos de su mundu, acanta misèria, disegualidade e poberesa aumentant su degradu sotziale e familiare, de su cale fèminas e pipios sunt is primas vìtimas.
Su paisu cun su prus artu nùmeru de casos de violèntzia contra is fèminas a livellu mundiale est su Sudàfrica, in mèdia unu ogna 6 oras, ma mancari gasi, su 2% ebbia denùntziat is abusos. Custa situatzione est dèpida a su degradu causadu dae sa poberesa e de sa farta de servìtzios e infrastruturas.
Totus immoe ant intesu allegare de Ciudad Juarez, in su Mèssicu, a làcana cun is Istados Unidos, acanta sa violèntzia a dannu de is fèminas est cosa de ogna die. Non pro nudda est istada pròpiu un’antropòloga messicana, Marcela Lagarde y de los Ríos, a àere coniadu su tèrmine feminitzìdiu. Donant pensamentu fintzas is casos de violèntzia de gènere in Itàlia, acanta, a su chi narant is giornales, prus che totu in su perìodu de inserru dèpidu a su coronavirus, sunt aumentados meda is episòdios de violèntzia domèstica. Is nùmeros ufitziales de sa politzia contant chi su 75% de is vìtimas de is delitos acumpridos in famìlia est costituidu dae pitzocas, mugeres e ex amoradas.
