Si narat Sara Corona, tenet 25 annos e s’est laureada in Benes Culturales a indìtziu archeològicu in s’Universidade de Torinu. At abertu in Instagram unu contu acanta at cumentzadu a publicare vìdeos de archeologia e preistòria, prima in italianu e fatu fatu in sardu. Is letziones suas ant tentu in pagu tempus medas visualizatziones e cumpartzidura e est istada fintzas cuntatada dae ràdios e giornales.
Totu est nàschidu cando a pustis de sa làurea triennale at mòvidu Erasmus in Ispagna, acanta at frecuentadu unu master de primu livellu in archeologia preistòrica. In cue apo tentu ocasione de aprofundidure s’argumentu de sa tesi mia, est a nàrrere comente benint istudiados is ruolos de gènere in sa preistòria. In Itàlia sighit a prevàlere sa narratzione istereotipada de su modellu “òmine cassadore vs. fèmina regollidora”, chi mescamente foras dae is ambientes acadèmicos, est mala a mòrrere.
“Pròpiu pro custu motivu- narat Sara- apo detzisu de allegare de custos argumentos in una prataforma sotziale chi mi donaret sa possibilidade de ispiegare a sa gente chi s’archeologia est una sièntzia sotziale, no una sièntzia “pura” e duncas dipendet meda dae s’interpretatzione de chie faghet sa chirca. Dae cussu so colada a tratare peri de àteros temas”.
Visualizza questo post su Instagram
Su bellu est chi Sara totu custu dd’at fatu in sardu. “Apo semper intesu su sardu in domo, però no dd’aia mai chistionadu. Ma in is primos annos de is superiores mi so detzisa de ddu imparare e dd’apo istudiadu. Depo nàrrere chi apo agatadu medas dificultades cando apo chircadu de dd’aplicare a is matèrias mias de istùdiu, mescamente pro sa terminologia. Custu no est unu problema de su sardu ebbia, pro ite est normale chi cando una limba non benit impreada pro faeddare de un’argumentu is faeddos manchent. A ogna contu custa cosa non depet èssere impreada comente iscusa, pro ite in sardu si podet allegare de totu. Diat a serbire però una prataforma comuna de riferimentu pro is tèrmines archeològicos, pro pòdere assuprire a custa farta”.
In is vìdeos suos Sara at allegadu peri de is Gigantes de Monte ‘e Prama e de sa pelea cun sa Subrintendèntzia pro nche ddos tramudare a Casteddu pro su restàuru. “In is ùrtimos annos- narat s’istudiosa jersesa in unu de is vìdeos suos- ddoe tenet un’acostiamentu nou a is benes archeològicos, cramadu “Archeologia de Comunidade”, capatzu de unire a pare is esigèntzias de tutela e de valorizatzione de is benes culturales cun is rechestas legìtimas de is logos de apartenèntzia.
Difatis, si is benes archeològicos sunt gestitos dae is entes locales e dae is populatziones acanta sunt istados agatados, est de profetu pro su bene culturale etotu e pro s’archeologia in generale e, mancu a ddu nàrrere, podent creare ocasiones de isvilupu culturale cun conseguèntzias econòmicas positivas pro totu su territòriu.
Sara ispiegat comente in Itàlia a s’ispissu si donat pretzedèntzia prus che totu a s’archeologia medievale e clàssica e de cunseguèntzia sa Sardigna benit trascurada. S’archeologa jersesa tenet is ideas craras peri a pitzu de sa gosi narada “Fantarcheologia”, chi in veridade si diat mutire Criptoarcheologia. “Si tratat de unu fenòmenu chi naschet dae una rechesta semper prus manna de informatziones dae banda de unu pùblicu de apassionados, chi però no agatende rispostas, si lassat conchistare dae teorias a bias sena fundamentu. Est òviu chi si s’iscola non imparat nudda de sa Sardigna e si no ischimus ite siant is monumentos chi nos inghìriant, ddos amus a bìdere semper cun is ogros de is àteros, e no amus a ischire nudda de s’istòria nostra, de sa cale imbetzes nos devimus torrare a apropiare.
Pro su benidore Sara tenet idea de sighire a fàghere àteros vìdeos, mancari dedichende•los a s’archeologia post-coloniale e s’archeologia polìtica, argumentos chi dd’apassionant etotu. Is vìdeos suos si podent agatare in su canale de Instagram chi si mutit archeocosas.
Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2020-2021. Lr 22/2018, art. 22
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22
