Sighi∙nos

Salude, ite ses chirchende?

Cultura

‘Sa fàbrica sarda de sa morte’, unu documentàriu contat sa luta contra sa Rwm

Est essidu su documentàriu ‘The sardinian factory of death‘ (Sa fàbrica sarda de sa morte), de sa regista, iscritora e antropòloga sardu-australiana Lisa Camillo, chi gherrat pro sensibilitzare sa gente e mescamente sos giòvanos a difensare sa terra issoro.

Su film, disponìbile in lìnia in Al Jazeera pro sa sèrie Close Up, contat s’istòria de una truma de persones de Igrèsias chi lutant pro riconvertire sa fàbrica perigulosa de armas tedesca Rwm e trasformare sa regione issoro in una terra sana, cun su màrchiu issoro de calidade: War_Free, lìberos dae sa gherra.

Lisa Camillo, autora de su libru ‘Una ferita italiana e de su documentàriu longumetràgiu ‘Balentes’, ponet in evidèntzia sa resilièntzia de unos cantos sardos balentiosos chi proponent una reconversione graduale de sa fàbrica de bombas in un’indùstria chi amparat sos traballadores e respetat s’ambiente, fraighende unu tessutu econòmicu prus sustenìbile e adatu a su territòriu issoro.

Su comitadu pro ricunvertire sa Rwm: “Un’alternativa a custa fàbrica de gherra est possìbile”

“Sos sardos – at naradu sa regista – si diant dèpere opònnere a custu istragu, diant dèpere gherrare pro si torrare a impossessare de sa terra issoro, diant dèpere nàrrere bastat! Deo l’apo fatu e m’ant fintzas ameletzadu, ma non mi so firmada e non m’apa a firmare mai. Si chergiamus chircare de cambiare calicuna cosa, prima de totu nos devimus informare nois e informare sos fìgios nostros chi sunt sos chi prus de totus pagant e ant a pagare su prètziu de su luamentu ambientale chi atoscant sa salude, chi càusat maladias, chi impedit un’isvilupu sanu”.

‘The sardinian factory of death’ in 12 minutos nos faghet intèndere orgolliosos de su pòpulu nostru e nos faghet cumprèndere comente organizende•nos, passu a passu, podimus cambiare s’istòria e su benidore de s’ìsula nostra.

War free, un’assòtziu pro un’economia sarda sustenìbile e de paghe


Atividade realizada cun su contributu de sa Regione Sardigna – Imprentas 2021-2022. Lr 22/2018, art. 22 Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2021-2022. LR 22/2018, art. 22

Pro respùndere

Leave a Reply

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.

De lèghere

Cultura

Bentu est sa pellìcula noa de Salvatore Mereu. Su film de su regista de Durgali est istadu presentadu a sa de 79 editziones de...

Atualidade

Non paret chi b’apat coladu bator annos ebbia, ma meda de prus, dae cando sos de su carrabusu de Autodeterminatzione pariant seguros de nche...

Cultura

Su mutetu est una de is formas de cantu tìpicas de sa traditzione poètica de sa Sardigna. A unu tempus su cantu a mutetu...

Cultura

Sa cumpangia teatrale Tedacà arribbat a Sardigna pro torrare a ammaniare s’ispetàculu “Fine pena ora”, sa rapresentatzione noa leada dae su libru omònimu de...